domingo, 16 de octubre de 2016

Flors

 










Fleursfleurs, fleurs













En la selva

Trenza el acanto uniéndose a él la vidrera,
la primera,  rápida a mi lado ya veo la segunda, celestina.

mostrando el destelleante color carmesí  clavelinas,
canastillas, retama, cardo, canamo 

que quizás nos sigan,
quizás vuelvan para encontrar 
un suave hueco donde soñar en  la mañana solera.

Abre el camino el Abbe planeando citronela escuma
encantando a la encina 
mezclando en el suelo voladoras de arce y drupas;
dorándose en los rayos de sol.

Florecen los crisantemos en el jardín,
aún cuando no han caido las hojas de los árboles.


Aguamares apuntan los pinos el horizonte.




Je dédie ce poème à mes amis 



Dans la jungle


Braid l'acanthe se joindre à lui le vitrail,
la première, rapide sur mon côté, je vois la seconde, célestine

afficher les roses pourpres clignotants,
Oeilltes, boutons, chardon, chanvre


Ils pourraient suivre,
peut-être reviendront-ils pour trouver
une niche douce dans la matinee  ensoĺeille.


Le sapin ouvre le chemin,
envisage citronel.la ecume,
enchantant a la chêne, 
melangeant dans le sol
En volants d'erable
et des drupes,
Se dorant dans les rayons du soleil.


Les chrysanthèmes fleurissent dans le jardin,
même quan les feuilles des arbres ne sont pas tombees

guamares visents pins l'horizon.












Asi ciño la naturaleza,
para no perder los pasos de quién me guía
en esta tan ardua hazaña

Doblego albar, ambar, corteza
fundo óleo y jacaranda
templo el espino, 
que en el confín que separa
a dioses de hombres,
protege la fortaleza de tu dulce secreto.

Y una rosa me habla de una estrella que hay en el cielo.




Elena





Je ceignis nature,
de garder les étapes qui me guide
dans cet exploit très difficile

Albar inclina, ambre, écorce
huile fondée et jacaranda
temple  l'aubépine, qui, à la frontière qui les sépare
dieux des hommes,
protège la force de votre doux secret.

Et une rose me parle d'une étoile dans le ciel.














































A la selva


Trena el acant unint-se a ell la vidrera,
la primera, ràpida al meu costat ja veig la segona, celestina.
mostrant el destelleante color carmesí de clavellines,
canastretes, ginesta, card i canamo


que potser ens segueixin,
potser tornin per trobar
un suau buit on somiar en el matí solera.


Obre el camí al Abbe amb les seves grans fulles,
i l'alzina encantada,
barrejant a terra voladores d'auró i drupes
daurant en els raigs de sol.

Floreixen els crisantems al jardí,
tot i que no han caigut les fulles dels arbres.
Aguamares apunten els pins l'horitzó.

Així cenyeixo la natura,
per no perdre els passos de qui em guia
en aquesta tan àrdua gesta

Doblego roig, ambre, escorça
fundo oli i xicranda
i temple el grèvol i l'arç, que en el límit que separa
a déus d'homes,
protegeix la fortalesa de la teva dolça secret.

I una rosa em parla d'un estel que hi ha al cel.